Aparcar a Tarragona? Missió impossible

Ja era hora! L’Ajuntament de Tarragona ha anunciat aquesta setmana que, abans de l’estiu, entraran en funcionament quatre nous aparcaments dissuassoris, que permetran situar 802 places de cotxe en el perímetre de la ciutat. L’objectiu del consistori és evitar l’entrada massiva de vehicles al centre del terme municipal.

La veritat és que aparcar al centre de Tarragona s’està convertint en tota una missió impossible. Primer, per trobar lloc i, segon, pels preus que tenen les zones blaves i aparcaments municipals. Realment, la capital de la Costa Daurada és una de les localitats més cares en aquest sentit. El preu de la zona blava és de 1,35 euros l’hora, mentre que el dels aparcaments soterrats municipals és de 0,036 euros al minut. Això és massa car.

Ara, s’anuncia que les quatre noves instal·lacions s’ubicaran a l’entorn del cementiri, a Joan XXIII, a la Tabacalera i al Parc Central, tocant a l’Avinguda Roma. La idea és que hi hagi una parada de bus a menys de 150 metres de cada equipament. Està clar que si no es reforcen les línies i freqüències dels autobusos de la EMT, la posada en funcionament dels dissuassoris no tindrà cap mena de sentit.

D’altra banda, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha afirmat que de cara al futur hi ha projectats novess construccions d’aparcaments sota el Mercat Central, a la Rambla Nova, al Passeig de Sant Antoni i al solar on actualment hi ha la presó. A aquests, cal sumar-hi el del pàrquing Jaume I. La meva pregunta, però, és la següent: No és contradictori construir nous aparcaments al mateix temps que s’està dient que l’objectiu és treure cotxes del centre de la ciutat? Si s’està apostant pels dissuassoris, per què es volen fer més aparcaments?

Salou: El despropòsit de la política

Convergència i Un

Els grups de CiU i Ferran Units Per Salou (FUPS) han presentat conjuntament aquesta setmana al registre de l’Ajuntament de Salou (Tarragonès) una moció de censura, amb la qual es trencarà l’actual pacte de govern entre PSC, CiU i Renovació Democràtica de Salou (RDS). El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, i el secretari general de la FUPS, Pere Granados, han signat un acord que inclou que CDC instarà als seus regidors de Salou, Salvador Pellicé i Marc Montagut, a donar suport a la candidatura a l’alcaldia del regidor Pere Granados en la moció de censura, com a representant de la llista més votada l’any 2007 a Salou. Així, el grup de CiU abandonarà el pacte de govern i donarà suport a la FUPS. En l’acord també s’hi afegeix el Partit Popular.

Crec que aquesta sortida fa molt de mal a la política local. No és seriós que una formació pacti amb un grup i que, al cap de només dos anys, trenqui l’acord per anar-se’n amb el gran rival. No és de rebut i, de fet, no fa cap bé perquè la gent es senti identificada amb els seus representants. No és lògic que a Valls, que està a només 20 kilòmetres de Salou, CiU tingui un pacte de govern estable amb el PSC i que, en canvi, a la localitat del Tarragonès ara hi faci una moció de censura.

D’altra banda, tampoc s’entén que mentre Convergència i Unió propugni la Casa Gran del Catalanisme, paral·lelament pacti amb el PP allà on pot. Fins fa un any i mig estava amb la formació conservadora a l’Ajuntament de Tarragona, i ara repeteix la història a Salou. És un contrasentit. Si vol tornar a ser gran, CiU ha de deixar ben clares quines són les seves prioritats. És un partit independentista o no? Què és el que vol? CiU navega entre dues aigües.

30 anys d’ajuntaments democràtics

Aquesta setmana es compleixen justament trenta anys de la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme. Aquell 3 d’abril del 1979 el PSC encapçalat per Josep Maria Recasens es va imposar a la ciutat de Tarragona, amb més de 10.500 vots i un total de 8 regidors. La nota més destacada van ser els grans resultats que va treure el PSUC de Josep Anton Baixeras, amb 9.500 vots i sis representants al plenari municipal, mentre que en tercera posició va quedar la UCD, amb 8.500 suports i també sis polítics. Van aconseguir representació local CiU, amb quatre regidors, Participació dels Veïns (2) i Esquerra Republicana de Catalunya (1).

És curiós observar que la majoria dels temes que es parlaven fa tres dècades continuen en primera línia mediàtica. Llavors ja es parlava de la Façana Marítima, els problemes als barris i el mal finançament de les corporacions locals. Avui, gairebé deu mil dies després, continuem igual. L’alliberació del tren es troba encara en una fase pre-embrionària (fins al 2011 no es tindrà l’estudi informatiu per saber si és possible). Als barris, malgrat que s’està tirant endavant la Llei de Barris, el cert és que la situació deixa bastant que desitjar. A més, l’execució de la norma normativa és lenta, massa lenta, i les actuacions no agraden a ningú. D’altra banda, la Federació de municipis segueix reivindicant un millor finançament per a les administracions locals, que en moltes ocasions han de fer front a competències que no són estrictament seves i per a les quals no compta amb dotació econòmica. Tres dècades després, doncs, la situació no és la esperada. ni molt menys.

Un increment abusiu

L’Empresa Municipal de Transports de la Ciutat de Tarragona (EMT) va anunciar fa poques setmanes un increment general en la tarifa dels seus preus d’un 2,4%, una xifra que suposa pujar més del doble del que actualment marca l’IPC (1,1%). La mesura no ha estat ben acollida pels usuaris i ciutadans tarragonins, els quals denuncien que l’augment és molt més elevat del que s’ha anunciat.

Crec que en els temps de crisis en els que ens trobem no és lògic incrementar el cost del servei dels serveis públics. Precisament, una companuia pública no ha de tenir l’objectiu de ser una firma que tregui negoci, sinó que arribi precisament allà on no volen arribar les empreses privades. Estic d’acord que cada any s’han de pujar una mica els preus, més que res perquè el cost dels proveidors també puja, però no hi ha dret que els preus pujin molt per sobre dels sous (o les pensions) de la gent.

Trobo un greu error que s’augmenti en un 9% el cost del bitllet senzill (passa de 1,10 euros a 1,20), així com l’eliminació del Bono 10 i del 20/10. El president de la EMT, Carles Castillo (PSC), afirma que la pujada només la notaran el 27% dels usuaris, ja que l’increment “només” repercutirà en els títol que són utilitzats per usuaris eventuals. Si fós així, tampoc estic d’acord amb aquesta política, ja que aquesta manera de fer no ajuda a aconseguir nous clients, ni a fidelitzar els menys habituals.

I per què no pot ser un cinema?

Els veïns de la Part Alta es mostren partidaris que el forat del polèmic aparcament de Jaume I sigui un auditori i no un pàrquing. El debat va sorgir la darrera setmana, després que l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, manifestés públicament la seva opinió. “Crec que seria un lloc ideal per situar-hi un equipament cultural”, va dir en una entrevista al Diari de Tarragona.

Crec que està clar que és necessari situar en aquell punt del Casc Antic alguna cosa que s’hi pugui treure un aprofitament econòmic. Els motius són obvis. Una obra que estava pressupostada en 3,9 milions d’euros ja ha costat 25,7 ‘kilos’ i, a més, per reformar l’actual espai encara seran necessaris cinc o sis milions més. El futur ús de la instal·lació ha d’aconseguir, a més, ser una activitat que generi moviment i que suposi un impuls per als establiments comercials de la Part Alta.

D’altra banda, un factor important seria que si finalment es decideix que aquest “desastre” no sigui un aparcament, hauria d’albergar alguna cosa que no n’hi hagi al centre de la ciutat. Per tots aquests motius considero que una bona solució seria que l’espai de dos mil metres quadrats podria convertir-se en un cinema. Aquesta opció compleix amb tots els requisits que he exposat anteriorment i, a més, cobriria un dels dèficits que té actualment la ciutat: els cinemes al centre de la ciutat. A dia d’avui, Tarragona només en té al Parc Central i a Les Gavarres. Ja comença a ser hora de centralitzar-los més i donar un funció ciutadana al ‘desastre’ de la Part Alta. Espero que els nostres responsables polítics recapacitin, construeixin l’esperat pàrquing al Passeig de Sant Antoni i dónin una funció tant necessària a una obra que, sense cap mena de dubte, és el major escàndol de la història recent de la ciutat. Rectificar és de savis.

Hi ha ganes de no votar més

Realment l’actuació dels sis partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona deixa bastant que desitjar. Tots, absolutament tots, prioritzen els interessos de partit per sobre dels ciutadans. Anem per parts. Els diputats del PSC han tornat a fer el ridícul i, tot i la no proposta del ministre d’Economia, Pedro Solbes, votaran a favor de los Presupuestos Generales del Estado. Es tracta d’una decisió que desil·lusiona a molts ciutadans, i és que es torna a posar de manifest que els 25 representants catalans estan totalment sotmesos a les directrius del PSOE de Madrid.

Per la seva banda Convergència i Unió continua sense explicar de manera clara què és això de la Casa Gran del Catalanisme. Això vol dir que volen la independència o no? Recentement, a més, hem tornat a viure un nou episodi de l’eterna polèmica que han protagonitzat els dos socis de la coalició, els qual sembla que podrien concórrer per separat a les properes eleccions municipals a Tarragona.

Esquerra Republicana ha tornat a ficar la pota. Aquest cop ha estat el seu diputat Joan Tardà, qui va declarar “mori el Borbó”. Es pot estar o no d’acord amb aquesta afirmació, però el que està clar és que un representant públic no pot rebaixar el seu discurs fins a aquests extrems. Lamentable.

Iniciativa per Catalunya continua buscant el seu espai propi. Per això, després de reduir la velocitat fins a 60 kilòmetres per hora a les entrades a Barcelona i de fer un no pacte amb la vicepresidenta del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, perquè l’executiu central presenti una proposta de finançament, ara volen que els usuaris paguem per utilitzar les bosses del supermercat, com si quan les empreses marquessin els preus no preveiessin el cost que els suposa donar aquest servei.

Del PP i Ciudadanos ja no cal ni fer-ne esment. Realment, doncs, el panorama polític pinta mol, però que molt, malament.

Per fi!

La setmana passada es va iniciar el desmontatge del restaurant ubicat a l’interior del Fortí de la Reina. D’aquesta manera es posa el punt i final a un procés judicial que es va iniciar al 1990, amb la demanda de la ciutadana Rosa Elias contra la llicència otorgada al propietari del negoci, Enric Catà. La denúncia es fonamentava en el fet que l’establiment es construïa en una zona verda, dins d’un monument catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Primer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al 1992, posteriorment el Tribunal Supremo al 1995 i més tard el Tribunal Constitucional al 1998 van donar la raó a la demandant.

Es tracta, sense cap mena de dubte, d’un cas únic, on l’Ajuntament de Tarragona s’ha gastat una gran quantitat de diners públics per defensar un negoci privat, contradictòriament, contra una tarragonina. És curiós, a més, que una ciutat Patrimoni de la Humanitat i que vol ser Capital Europea de la Cultura de l’any 2016 defensi a capa i espasa que hi hagi una empresa (un restaurant) dins d’un monument catalogat. És increïble. Precisament, amb la sentència i la desaparició del local de 2.400 metres quadrats el que es fa és salvar el bé.

D’altra banda, s’ha dit que aquell espai era un “cau de porqueria” abans de l’existència del restaurant. És cert, però si precisament estava així era per culpa del consistori, que té l’obligatorietat de mantenir els espais, siguin públics o privats, en perfecte estat de salubritat. És d’esperar que, amb la desaparició del restaurant, l’Ajuntament no caurà en el mateix parany i dignificarà la zona. De moment, però, al monument ja se li ha ‘extirpat el càncer que tenia dins’. Ara fa falta que es recuperi de manera favorable.

El nou Pla General ja camina

L’Ajuntament de Tarragona tornarà a aprovar aquest proper divendres el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). 556 dies després que l’anterior govern, format per CiU i PP, tirés endavant un primer projecte, les 4.387 al·legacions presentades pels ciutadans han portat, de nou, el document al Saló de Plens.

Josep Fèlix Ballesteros (PSC), va anunciar ahir que el nou ordenament urbanístic de la ciutat serà “radicalment diferent” al que va dissenyar el gabinet llavors encapçalat per Joan Miquel Nadal (CiU). Ara fa 18 mesos, concretament el 15 de maig del 2007, Convergència i Unió i el Partit Popular van aconseguir tirar endavant el nou POUM amb els vots a favor del llavors regidor no adscrit, Agustí Mallol, així com els dels dos del Grup Mixt, Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz. Un any i mig després, tot sembla indicar que el text s’aprovarà amb el suport del PSC i ERC, i amb les abstencions de CiU i PP.

L’alcalde va declarar que l’objectiu del nou Pla General “és que Tarragona aprofiti les seves oportunitats de creixement”, així com que millori la qualitat de vida dels ciutadans. Per aquest motiu, el batlle considera que seria “molt important” que els dos partits de l’oposició donessin suport al projecte, ja que “és una planificació de la ciutat de cara als propers 15 anys, independentment de l’alcalde que hi hagi”. El nou document preveu una ciutat que a l’any 2025 tingui uns 185.000 habitants. Per aquest motiu, calcula l’edificació de 2.500 Vivendes de Protecció Oficial (VPO), així com la construcció de dos nous ponts per sobre del Riu Francolí. “La nostra idea és cosir la ciutat. Volem tenir un nucli molt millor connectat, ja sigui d’Est a Oest com de Nord a Sud”, va afirmar Ballesteros.

L’Anella Verda, una prioritat

El nou projecte preveu que el terme municipal estigui cobert en tot el seu perímetre per l’Anella Verda. Es tracta d’un immens bosc de 2.427 hectàrees de superfície, que permetrà conservar tot l’entorn de la ciutat mitjançant un gran espai boscós. Per a que aquesta prioritat es pugui dur a terme, el consistori ha frenat la construcció de 6.100 vivendes que estaven planificades al Pont del Diable, La Móra 2 i Mas Rabassa. També s’ha dissenyat una nova zona verda de 14 hectàrees als barris de Ponent.

Amb l’aprovació inicial del Pla General es posa el punt i final a la gran polèmica del primer any i mig del nou equip de govern. Tant el PSC com els republicans han hagut de suportar les crítiques i les manifestacions realitzades cap a la seva gestió, per part pels prop de 1.500 expropiats que es preveien en l’anterior ordenació urbanística. Està clar que a l’anterior aprovació, realitzada amb “nocturnitat i alevosia”, enmig de la darrera campanya electoral dels comicis municipals, li va faltar transparència, fins al punt que el propi regidor d’Urbanisme de l’anterior Govern, Jordi Sendra (CiU) ha reconegut en diverses ocasions que ell no coneixia “en profunditat” el contingut del pla.

Una planificació de cara als propers 15 anys necessita la participació i consens tant de la ciutadania, com de les entitats com dels partits polítics. Un POUM va molt mén enllà dels lideratges polítics, ja que pot transformar o hipotecar una ciutat de cara a les dues properes dècades. La psicosis que es va generar fa tot just un any és un clar exemple sobre com no s’ha de portar un dels grans projectes del terme municipal.

L’Ajuntament pagarà 1 milió a Construccions Pai

L’Ajuntament de Tarragona i l’empresa Construccions PAI han resolt definitivament el contracte per a l’execució de les obres del nou camp del Gimnàstic de Tarragona i la ciutat esportiva de Campclar. La rescissió del contracte ha estat de mutu acord, cosa que agilitza les coses per permetre un nou concurs i l’inici de les obres del complex, que no podrà ser al febrer, com havia aventurat el regidor d’esports. La nova adjudicatària no haurà de fer un nou projecte ja que l’Ajuntament ha comprat aquell ja fet per PAI i l’està retocant. La compra del projecte i el pagament d’algunes actuacions que ja fetes per la constructora suposen una despesa per al consistori de 962.635 euros.

El retard en la construcció del nou camp del Nàstic al barri de Campclar i la ciutat esportiva on s’ha d’emmarcar és ja un fet evident però el consistori assegura que ha triat la millor solució per evitar que aquestes obres es demorin encara més. Una rescissió unilateral hagués comportat un procés legal que presumiblement hagués allargat encara més el problema. El mutu acord, però, comporta el pagament de750.000 euros pel projecte dissenyat per PAI, tot i que els tècnics municipals el retocaran en alguns aspectes, i 212.635 euros més en concepte dels treballs ja duts a terme als terrenys de Campclar com ara el tancat metàl·lic, algun moviment de terres i algun treball topogràfic. Això sí, segons ha explicat l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, l’empresa demanava un milió d’euros més en total per aquests conceptes.
Ballesteros ha volgut deixar clar que d’aquesta manera es pot ‘tancar la carpeta’ de PAI i obrir-ne una de nova amb una empresa que s’adjudicarà mitjançant un concurs nou i que haurà d’assumir el projecte existent, ara ja de propietat municipal. Així mateix ha reiterat la voluntat de l’actual equip de govern de fer el camp del Nàstic a Campclar, tal com estava previst, ‘malgrat que alguns en desconfiïn’, en referència a veus crítiques de l’oposició i d’un sector de veïns del barri.

Pel que fa a l’actual Nou Estadi del Nàstic, Ballesteros ha explicat que es faran les millores necessàries per adequar-lo a les exigències de la Federació de Futbol i s’instal·laran càmeres de videovigilància que podran ser traslladades, posteriorment, al camp que es construeixi de nou a Campclar.

148 milions per al Camp de Tarragona

Els diputats del PSC al Parlament de Catalunya per Tarragona, Núria Segú i Àlex Martínez, han presentat aquesta setmana la inversió que farà la Generalitat durant el 2009 al Camp de Tarragona. En concret són 148 milions, que es repartiran principalment entre educació, salut i habitatge. A més, a aquest finançament s’han de sumar 22 MEUR (milions d’euros) no territorialitzats que estan destinats a millorar carreteres i escoles i 15 MEUR més per a la presó del Catllar. Tot això suposa una suma d’uns 148 MEUR, deu menys que els pressupostos del 2008. Els diputats han dit que ‘tenint en compte la crisi, tot i ser 10 milions menys, la situació és per estar moderadament contents’.

Els tres àmbits que destaquen dels pressupostos són educació, salut i habitatge Segons ha explicat Núria Segú, al Camp de Tarragona estan previstos uns 17 MEUR en 19 actuacions importants d’educació, com poden ser les reformes de l’IES Martí i Franques i l’IES Vidal i Barraquer de Tarragona o la nova construcció de l’IES Sant Salvador, a més d’altres actuacions importants a Valls o Reus. Pel que fa a Salut, la diputada ha dit que es destinen 14,5 MEUR per fer 13 actuacions. 1,8 milions d’aquest euros destinats a salut són per les urgències de l’Hospital Joan XXIII. També està prevista la creació d’una residència de gent gran a la ciutat. Finalment, en quant a habitatge, estan previstos 13,3 MEUR en 19 grans actuacions. 1 MEUR és per a Tarragona capital 3 milions per Valls, entre els municipis més destacats.

Sense cap mena de dubte, les inversions de caràcter sanitari han de ser una prioritat per a l’executiu autonòmic, primer, per millorar el servei que s’ofereix al ciutadà, que actualment deixa bastant que desitjar, i de l’altra per acabar amb les llistes d’espera. No pot ser que encara hi hagi massa gent que està esperant durant mesos per poder-se operar. Sanitat, Educació i Serveis Socials han de ser els pilars en els que es basin els pressupostos, més en els temps de crisis que estem patint.